Felicidades a todos por ser Finishers!
Jordi Novellas
Tinc 49 anys, camí dels 50, i acabo de participar en la Marató de BCN, és la meva 3ª marató i tot i així, ha estat la més dura. Tanmateix però, ha estat on més he experimentat les millors sensacions personals. He pogut acabar la cursa, sobretot pel recolzament que m’han demostrat els meus companys d’equip STIKAFUL. He acabat la cursa perquè el cap i el cor han manat sobre el físic i he après, una vegada més, que la vessant que més m’omple de l’esport és la complicitat amb els companys i la munió amb els corredors.
Temps: 4h17:02
Xesc Terés
Encara no se molt bé com va ser però em vaig trobar amb una invitació per fer la Marató i a més amb elit. Uff quin mal de cap… jo no volia fer-la rapit perquè aquest any m’havia proposat preparar lo millor possible Australia. Però al final vaig decidir de fer-la com l’any passat, sense preparar-la específicament i col·locant-la dins de la preparació de la temporada d‘ultra.
Amb bastant vergonya he sortit amb els atletes d‘elit i quina experiència.
Amb bastant vergonya he sortit amb els atletes d‘elit i quina experiència.
He sortit a tota hòstia… 3,30 minuts el primer kilòmetre i anava a cua de grup. Però sort que a partir del km 4 la cosa s’ha normalitzat.
Lògicament he tingut d’afluixar bastant per recuperar-me cosa que m’ha donat la idea de fer tota la marató com si fos un macro entreno al estil farleck. Així que a partir del km 10 aproximadament m’he dedicat a fer 3 km sobre 3,50 el km i altres 3 km sobre 4,10/15. Les sensacions han sigut fantàstiques en tot moment, tot i fer la segona 1/2 marató més lenta que la primera, perquè l’objectiu era estar lo millor possible al final per poder fer una bona setmana post marató de volum.
He arribat a meta amb un temps de 2 hores 54 minuts 35 segons i súper bé de cames. He arribat tant bé que aquesta tarda he sortit a fer 45 minuts tranquil
amb la meva dona.
Pau Milla
Ben acompanyat! No hi ha millor manera de debutar que amb dos bons amics tirant de tu en tot moment…
Temps: 2h56:23
Manel Astals
Molt bones, primer de tot felicitar a l’organització, després de preparar la marató per tres hores, entrenaments matinals, series, tirades llargues, cuidar-se com mai, combinar entrenaments, feina, família…, la veritat és que molt content per els resultats post marató, les series amb molta força, bones recuperacions, bones molt bones sensacions, després de fer-ho tot el cent per cent, en el km 32 amb bon ritme m’ha atrapat el mur, o que crec que és el mateix “una pájara” que m’ ha desmuntat tot, en fi, lo que vull dir és que en els 5 Km últims d’una marató comença la carrera, al final un temps de 3h12′. Moltes felicitats Marató de Barcelona!
Àlex Clarasó
Recién llegado de la Andalucía Bike Race he participado en la Maratón de Barcelona. He intentado seguir a Bárbara pero no he podido.
Tenía fuertes dolores en las piernas. Muy contento soy finisher!
Pere Milla
Temps: 3:44:12
58 anys
Constant sempre em moc entre 3:40-3:50. Ha sigut la meva 27a Marató de Barcelona.
Montse Galbany Fusté 38 anys
Avui he fet la meva tercera marató a Barcelona .La 1era va ser en el 1998 des de Mataró. Va ser divertida perquè anaves passant pel pobles de la costa del Maresme però érem quatre gats (5.000 persones aprox.).Tenia 25 anys i vaig acabar amb un temps de 3h32. Deu anys més tard faig la meva segona marató i també a Barcelona. El recorregut de la marató va ser el mateix que la d’avui però amb un augment considerables d’atletes, uns 10.000, la majoria estrangers. El meu temps és de 3h25´08. Avui he fet la meva tercera marató a Barcelona i la quarta del meu currículum, perquè el juny passat vaig fer la Marató de l’ IM de Niça, i m’ ha encantat veure tanta gent corrent, uns 1500 aproximadament, m’entusiasma’t veure tanta gent animant i cridant el meu nom, tenir tants punts d’ animació amb música, veure classes d’espinning al carrer, danses populars…
Malgrat el dolor de cames que he tingut des del quilòmetre 25 fins al 42 , la marató m’ha passat volant!!!
Gràcies al magnífic entorn, al públic, a la bona temperatura, als avituallaments… el meu patiment ha estat més suportable.
He viscut per tercer cop UNA GRAN MARATÓ!!!! i he aconseguit millorar la marca personal amb un temps de 3h22’28.
José R. Bertolín – 3h19’54»
Llegamos temprano, con el compañero de fatigas Toni, y en el semáforo de la plaza España, rodeados de corredores no podemos evitar comentar que sobre todo, estamos rodeados de 15.000 sueños, rituales, aspiraciones, miedos, dudas todos ellos con aspecto exterior de corredor de maratón. Nosotros también, claro. Los imponderables, lo vulgar: una ampolla, el estómago; lo científico subjetivo: pocos kilómetros, pocas tiradas largas.
Aparcar, calentamiento rápido, la última visita: en la maratón continuamente se mezcla lo más heroico con lo más vulgar, un abrazo y cada uno a su cajón. Sub 3 y sub 3 30.
Objetivo de veterano poco confiado: mantener un ritmo lo más estable posible, no pagar en la segunda media, o a partir del 35 excesos de la primera parte. Viniendo en el coche desde Mollet hablábamos de bolsa, jubilación, y la estrategia en la maratón, de nuevo, vuelve a decir mucho de nosotros.
En el kilómetro 10 empiezo a tener una sensación de falta de frescura, paso en 46» que me hace pensar que como me temía voy a sufrir mucho y que, otra vez, la cabeza será quien gane.
Pasan kilómetros; el mismo ritmo, las mismas preocupaciones, una cosa equilibra la otra, no corro con soltura, pero los tiempos no salen perjudicados.
Algunos tramos se hacen largos y penosos, otros felices y emotivos: un viejo amigo de la infancia que veo muy poco, años a veces, sale a mi encuentro en el km 17 y luego en el 39 y me acompaña unos metros, me da tiempo a abrazarle y darle las gracias.
No oigo los ánimos de mi mujer y mi hija: hacen su particular maratón en metro para verme y animarme: en el 36, cuando creía que iba a necesitar que los gritos de aliento generales y genéricos tuviesen mi nombre, y al llegar a la plaza España.
Oigo dos veces una canción, de tono épico, creo que irlandesa o escocesa, de gaitas y violines y me emociono cerca del llanto.
El ritmo sigue igual. Las sensaciones del principio siguen dónde estaban pero voy a acabar la maratón muy cerca de las 3h 20», lo sé desde el paso por el Arco de triunfo.
El último kilómetro se hace largo, ves las fachadas de la Fira cerca, lejos, a medio camino entre lo que deseas y lo que puedes. Giro, torres, y meta, el penúltimo nudo en la garganta.
Queda la memoria, la recreación, las crónicas, los mensajes en el móvil o en internet, lo que ha sido, lo que pudo haber sido o lo que será: el espacio para las palabras, para volver a construir los sueños, las aspiraciones, los miedos de todos los que nos volveremos a poner frente a la necesidad de ser capaces otra vez.
Felicidades a todos
Pedro Herrador
Me encuentro un año más a las 8 de la mañana en Pza. España en el punto de encuentro habitual, torre Veneciana de la derecha mirando a la montaña Mágica de Montjuïc, con la incansable pareja Alex y Bárbara, con Jorge, Rafa, Angel y algún runner mas. Alex me dice: que objetivo tienes? le digo 3:30 y me dice con cara dormido, después de su semanita por Andalucía en MTB, OK te acompaño(será ca…).
Me encuentro bastante bien controlando el globo 3:30 a una distancia de 1 min, en el km 16 me paro por necesidades y de repente desde un balcón se oye: pipi, pipi un niño de unos 3 años informando a sus padres del gran acontecimiento, recupero de nuevo la distancia con el globo y todo bien con Alex de acompañante hasta que en el 20 se queda atrás y pienso menos mal este cab… es humano, sigo tomando mis geles cada 8 km y todo genial, no me lo creo, hasta que en el 34 me viene a ver el muro y de ahí hasta el final es donde pierdo mis 8 minutos que me separan de la gloria. Tres años más viejo con 42 y menos entreno repito mismo tiempo que en mi primer Maratón así que a la tercera va la vencida, BCN año próximo sub 3:30!
Bàrbara Sagi
Després d’un mes de lesió avui he participat a la Marató de Barcelona. L’objectiu era saber si ja estava totalment recuperada i acabar la cursa. Ara ja puc dir que estic bé!! Sóc finisher amb un temps de 3:30!
Després d’un mes de lesió avui he participat a la Marató de Barcelona. L’objectiu era saber si ja estava totalment recuperada i acabar la cursa. Ara ja puc dir que estic bé!! Sóc finisher amb un temps de 3:30!
Sílvia Tremoleda
Doncs he fet 3h04. Primera marató (fora d’un Ironman) i la veritat és que molt contenta. (si no tenim en compte el mal de cames que tinc!!! :-).
En quant a la marató molt bé. Difícil de millorar. Kilometratge perfecte, gent animant, avituallaments molt seguits, i no es fa gens pesada..Pensava que seria molt dur que quedin X km anant petadeta, però la gent ajuda molt.
Ha estat una gran festa!! i a més, el dia ha estat perfecte!!
Ha estat una gran festa!! i a més, el dia ha estat perfecte!!
Xavi Canals
(l’altre cara de la marató) (Recuperat ben aviat!!!)
Començaré pel final, ara sóc al hospital perquè el metge després de l’anàlisi
diu que cal fer un control i seguir foten botelles per vena, i demà em deixaran marxar.
La marató: Després d’una marató sensacional per mi del 2010, aquesta la
encarava amb més ganes, i per això havia fet un entrenament bastant bo,
crec jo, però evidentment avui no he sabut llegir el meu estat, i no m’he
hidratat correctament. A més, jo si fa una mica de calor sempre pateixo una
brutalitat. Però be no vull ara escriure la crònica perquè no és el moment,
però el que si volia és:
(l’altre cara de la marató) (Recuperat ben aviat!!!)
Començaré pel final, ara sóc al hospital perquè el metge després de l’anàlisi
diu que cal fer un control i seguir foten botelles per vena, i demà em deixaran marxar.
La marató: Després d’una marató sensacional per mi del 2010, aquesta la
encarava amb més ganes, i per això havia fet un entrenament bastant bo,
crec jo, però evidentment avui no he sabut llegir el meu estat, i no m’he
hidratat correctament. A més, jo si fa una mica de calor sempre pateixo una
brutalitat. Però be no vull ara escriure la crònica perquè no és el moment,
però el que si volia és:
1. Demanar perdó públicament al David Granell, per fer-li passar un molt mal
moment i de pas mil milions de gràcies per ser al meu costat, sense ell
estic segur que ara encara estaria estirat a terra pel Paral·lel.
2. Donar les gràcies a tots els STIKAFULS pels ànims i escrits que m’han
donat desde que m’ha passat el tema. Ens veiem poc, però les mostres
d’afecte m’han arribat.
3. I per últim, dir-vos que he aprés una lliçó que no oblidaré, si no es pot
no es pot i un altre serà, encara que sigui una marató i que hagi comportat
molts dies de sacrifici… Que us haig de dir!!!
Be de moment res més repetir, gràcies a tots i espero recuperar-me
aviat!!!
Be i evidentment felicitats a tots els que han fet aquesta marató.
Toni Arco
Hola a tots!
Us poso la meva crònica, que titularé «Wall? Where’s the wall?», bè no serà una crònica de tot donat que vaig compartir tot el previ amb el Berto i ja ha explicat ell perfectament tot el que vam fer abans de començar.
Personalment estic eufòric! Cercava l’objectiu de baixar de 3 hores i el vaig aconseguir (2h 56′ 20»). La veritat és que per primer cop a la meva vida he seguit una programació (la que sortia a la web de la Marató) i l’he seguida ‘a rajatabla’. Al principi em va costar en passar dels meus habituals 30-40km setmanals a 70-80km però, cony, ha funcionat! Sé que aquestes paraules portaran cola perquè a l’Escola tinc fama d’escriure un llibre d’entrenament estil Toni Arco molt particular… Tornant a la cursa i una vegada col·locat al meu calaix, es dóna el tret de sortida i decideixo anar a 4’16», molt aviat m’adono que és un ritme molt còmode per mi i l’incremento a 4’10» aprox, així van passant els km i el més important és que els vaig gaudint (res a veure amb l’any passat on vaig patir ja només començar). Passo la mitja en 1h 28′ 06» i penso que ja tinc 2 minutets de coixí per a quan vinguin els moments durs. Quan arribo al km 25 i continuo bé cada vegada que passo un km vaig re calculant a quin ritme podré fer els següents per estar per sota de les 3h i quan arribo al 32 i veig que no només no perdo temps si no que li continuo guanyant temps al rellotge i que mantinc força bé el 4’10»/km, aquí penso que excepte debacle o lesió això està fet. En el 35 continuo molt bé i canvio de pensament, ara ja no només vull baixar de 3 hores si no que vull fer la millor marca possible i miro de no baixar el ritme en el que queda, així ho faig i arribo a meta clavant la 2a mitja en un altre 1h28′. Les sensacions quan arribo, indescriptibles, però sobretot em sento molt content amb mi mateix per les 14 setmanes on no m’he saltat ni un sol entreno i que han fet que no només hagi aconseguit l’objectiu ahir si no que ho hagi fet gaudint.
Ara toca treure-li la pols a la bicicleta de cara al dia 2 Abril a Sueca i fer allò que es fa en els IM just abans d’agafar la bici 🙂 perquè la MAPOMA ja serà una marató lúdico-gastronòmica.
Felicitar-vos a tots els que vareu córrer ahir, cadascú amb els seus reptes i objectius i agrair els ànims també a tots els que ens animeu des de fora, i animar-vos jo a que l’any vinent estigueu a la línia de sortida.
També vull agrair especialment al Berto i al David per compartir amb mi alguns dels entrenaments previs i sobretot xerrades, reflexions i conyes, que és la ‘gràcia’ de tot plegat.
FELICITATS A TOTS PLEGATS CRACKS !!
L´ANY QUE VÉ PROMETO FER-LA I ACABAR-LA !!
SALUT !!
Aquest és un missatge d´ànims per en Xavi Canals .
recuperat i l´any que vé ,piano piano , ho aconsseguiràs.
SALUT !!
PERE BLAYA
Moltes felicitats a tots, i sobre tot a la Barbara. Ets un bon exemple de que les maratons es corren amb el cap. I ara…. la Vall del Congost !! Anim's Bàrbara
Anna C
Gracies, Pere i a tothom que m'ha animat, després de la meva "Klatellada" que m'ha fotut la marató, com diu l'Anna en el missatge anterior, s'ha de correr amb el cap, i jo no en vaig tenir, encara soc massa amateur en el tema maratonià.
Salut a tots !! Endavant SportVicious, … un fidel seguidor !!!.
Xavi Canals.